Com a adolescent, m’agradaria posar sobre la taula una qüestió que em toca molt de prop: la construcció de la feminitat. El protagonista d’aquesta sèrie és influenciat pels referents que té però les noies també creixem envoltades d’idees, imatges i expectatives que ens diuen com hem de ser per esdevenir dones.
Les xarxes socials marquen els prototips perfectes. Ens presenten un model de dona, de cos i de bellesa sovint retocats per operacions estètiques. Si les adolescents prenen aquests patrons de bellesa és natural que neixin inseguretats i frustracions.
Per altra banda, el nostre entorn, com els pares, els amics o l’escola, també tenen expectatives sobre nosaltres. Sovint, els pares esperen de les filles que siguin responsables i delicades, mentre que dels fills esperen que siguin forts i independents. I fins i tot dins del grup d’amigues, on en teoria hauríem de sentir-nos més lliures, sovint també es repeteixen patrons que ens fan actuar o vestir d’una determinada manera. Totes acabem duent un estil de roba similar, les mateixes colònies, les mateixes joies… com si ens haguéssim d’adaptar a un únic model de feminitat.
L’àmbit social també hi contribueix. Només cal veure la quantitat de centres de manicura que han obert els darrers anys. És un missatge clar cap a les nenes que ens impulsa a consumir certs productes o servis per complir amb unes expectatives estètiques que semblen definir el que significa ser “noia”. En entorns com les discoteques, som tractades com a “productes” accedint de manera gratuita per a reclam per als nois.
Crec que falta comunicació real entre nois i noies. Tenim la sensació que els nois només valoren l’aspecte físic, però quan hi ha un diàleg sincer, sovint descobrim que donen molta més importància a la manera de ser, al caràcter, a la manera de relacionar-se. Tot i així, no podem ignorar que encara hi ha qui cossifica a les persones.
L’esport, que hauria de ser un espai lliure i positiu, tampoc queda exempt de judicis. Encara hi ha qui diu que les noies que fan futbol o altres esports “no són femenines”. I això és una mostra més de com s’associa la feminitat a un únic model, tancat i tòxic.
Per revertir aquesta situació, cal que pares, educadors, amics i mitjans de comunicació assumeixin responsabilitats. Però també les noies hem de prendre consciència del nostre valor i de la importància de ser nosaltres mateixes. Cadascuna ha de sentir-se lliure de mostrar-se tal com és, amb les seves aficions, gustos i estils, sense por de sortir del guió.
