Tot el dia amb el mòbil! Pantalles i salut mental

India Bonis

Quantes hores mires el mòbil al dia? Si ets com l’adolescent espanyol promig, la resposta oscil·la entre tres i cinc hores diàries (segons informes de 2023 de l’Organització Mundial de Salut). Les pantalles cada cop tenen una presència més gran a la vida quotidiana, i l’adolescent actual n’experimenta una constant exposició alhora que intensos canvis hormonals i psicològics. És aquesta combinació nociva per la salut mental i el rendiment dels joves? Hem de limitar l’ús que els joves fan del mòbil? Jo opino que no. Crec que l’ús inadequat dels dispositius no és una causa, sinó un resultat de problemes psicològics i socials.

L’accés a internet exposa els adolescents a un món de publicitat, desinformació, cànons de bellesa irreals, ciberbullying, i algoritmes programats per atrapar-los davant la pantalla indefinidament. Però també els obre la porta a consultar informació fàcilment, mantenir contacte amb amics, relacionar-se amb gent arreu del món, participar en formacions a distància… És cert que no tot són avantatges, i un gran nombre de pares i mestres ha expressen a diari la seva preocupació per l’impacte dels mòbils en el desenvolupament cognitiu i el rendiment dels menors. Aquest any, s’han recollit més de 63.000 signatures a través de la plataforma Change.org solicitant una legislació que prohibeixi l’ús del mòbil a menors de 16 anys. No obstant això, la resposta dels professionals sanitaris a aquesta iniciativa no ha estat positiva. Com a resposta a la col·lecta de signatures, l’Associació Espanyola de Pediatria va emetre un comunicat subratllant que els estudis científics no han demostrat encara que les prohibicions indiscriminades de l’ús dels dispositius comporti una millora a la salut dels joves. La psicòloga Laura Díaz de Entresotos afirma que molts estudis han trobat una correlació entre l’ús de pantalles i la salut mental dels adolescents, però cap implica causalitat; de fet, l’opinió més acceptada a l’àmbit de la psicologia és que l’abús dels mòbils i les xarxes socials és més aviat un símptoma que no una causa de transtorns psicològics. Elisardo Becoña Iglesias, catedràtic a la Universitat de Santiago de Compostela, va tractar aquest tema a la seva guia per la prevenció de les addiccions i la drogodependència. Becoña destaca que, tot i que cap sistema de classificació reconeix l’ús problemàtic d’internet (UPI) com a addicció, hi ha molta informació sobre factors de risc  (personals, familiars, psicopatològics…) que porten els joves a  realitzar-lo. Per exemple, s’ha trobat que les persones que pateixen depressió, aïllament social, ansietat, o que formen part d’entorns familiars controladors i violents, tenen més probabilitat de fer un ús problemàtic d’internet. Per tant, el mòbil no afecta la salut dels joves, sinó que és utilitzat per ells com una eina per fugir d’emocions o problemes que no aconsegueixen gestionar o pels quals no troben ajuda. El que reforça encara més aquesta teoria és que si ens fixem en grups mostrals variats, on estudiem l’ús de tecnologies  no només combinat amb factors de risc, veiem que l’impacte de les tecnologies a la vida quotidiana és molt menys dramàtic. Estudis recents han demostrat que els efectes de l’ús intensiu de pantalles són gairebé negligibles. En són exemples la revisió sistemàtica (de més de 2.400 estudis i gairebé dos milions de participants menors de 18 anys) els resultats de la qual han estat publicats a la revista Nature Human Behaviour el mes passat, o l’estudi dels investigadors d’Oxford Jack Miller, Kathryn L. Mills, Matti Vuorre, Amy Orben i Andrew K. Przybylski, realitzat amb una mostra de 12.000 infants entre 9 i 12 anys. Tots dos conclouen que la relació entre mòbils i adolescents tenen efectes tant negatius com positius, però que el seu impacte en la salut (mental i física) no és significatiu.

Aleshores,si el problema no és fer servir el mòbil, com prevenim l’ús problemàtic d’internet? Com protegim els joves dels perills que poden trobar a les xarxes? 

La psicòloga Aletha Solter, fundadora del Aware Parenting Institute i experta en disciplina no punitiva, parla dels diferents mètodes de regulació que poden fer servir els pares per que els seus fills desenvolupin una relació responsable i segura amb la tecnologia. Segons ella, un enfoc autoritari és contraproduent, ja que pot fer malbé la relació amb els fills: restringir el temps d’ús de dispositius (mòbil, tablet, portatil…) no fa cap favor als infants, que quan finalment tenen permís per accedir-hi, en fan un ús impulsiu i inconscient, gairebé voraç. Per una altra banda, menys temps no vol dir un ús més responsable: jo he passat més de quatre hores davant d’una pantalla per escriure aquest article, mentres que podria haver fet ciberbullying a un company en menys de cinc minuts. Les limitacions de temps o el fet de negar l’accés a internet fins l’adolescència impedeix que els joves en facin una exploració minuciosa i reflexiva, consumits pel desig d’exprimir el temps de pantalles i rebre una gratificació immediata. Aletha Solter recomana encaridament aquesta exploració. Aquí és on entren els adults. El millor que poden fer els pares, segons Solter, és acompanyar els nens des de ben petits en la navegació per internet i tenir l’oportunitat de parlar sobre els perills que han de tenir en compte, les eines de les quals disposen i veure quins continguts o aplicacions fan servir els fills. No obstant, és difícil fer aquest acompanyament amb nens de 16 anys, mentre que els infants de nou o deu anys es mostren molt més oberts a que un adult “vigili” el seu ús d’internet. Poc a poc, els nens guanyen autonomia i els pares poden anar retirant-se poc a poc segons considerin. A més, la psicòloga diferencia entre dos tipus d’ús d’internet: aquest pot tenir un propòsit concret (jugar una hora a un videojoc, fer recerca sobre un tema d’interès, mirar dos capítols d’una sèrie…) o pot ser un intent d’eludir emocions o problemes. En aquest últim cas és quan caldria intervenir per evitar que els nens utilitzin les pantalles per fugir del món o d’ells mateixos. Establir aquest tipus de relacions amb la tecnologia són les que poden causar un ús problemàtic d’internet o problemes psicològics. 

En la meva opinió, no hauríem de tenir por de fer servir el mòbil. El que realment hauríem de qüestionar és: com fem servir el mòbil? per què fem servir el mòbil? Penso que els problemes venen del fet que la nostra generació està creixent en un moment de crisi i canvi. Els adults que coneixem han viscut en un món molt diferent al nostre, i en no trobar resposta a l’ansietat, els dubtes… on busquem refugi? A les pantalles. És important educar-nos en el seu ús de de petits, per tal de no fer-les servir com a escapatòria, sinó com a eina. La tecnologia cada cop es troba a més sectors i és innegable que no podrem fugir d’ella, així que hem d’aprendre a utilitzar-la. M’agradaria demanar als adults que no neguin aquest aprenentatge als joves, sinó que els acompanyin en el camí sense fer judicis.