Com l’existència del Halloween ha transformat la nostra tradicional Castanyada a Catalunya
Júlia Prat i Duna Dejuan
Cada any, a Catalunya, se celebra amb entusiasme la Castanyada. No obstant això, en les últimes dècades, una nova festivitat ha arribat al nostre territori amb molta força, el Halloween. En pocs anys hem vist com aquesta festa importada dels Estats Units ha anat influenciant i fins i tot substituint la nostra Castanyada.
La Castanyada és una festa tradicional profundament arrelada a Catalunya. Se celebra tradicionalment el 31 d’octubre i l’1 de novembre, coincidint amb la festa catòlica de Tots Sants. Aquesta festivitat es caracteritza per menjar castanyes, moniatos i panellets, i sovint es realitzen diverses activitats com la recollida de fulles seques, la realització de balls tradicionals, com el de bastons interpretats sobretot per a infants a les escoles, on els nens aprofiten per vestir-se i guarnir-se dels protagonistes d’aquesta celebració; castanyers i castanyeres. També es poden trobar parades pel carrer venent castanyes i moniatos.
A finals del segle XX, Halloween, una festivitat d’origen celta i més tard nord-americana, va començar a guanyar popularitat arreu del món, incloent Catalunya. Amb la globalització de la societat i la influència del cinema, les xarxes socials i la televisió, Halloween va ser escollit per a infants, joves i adults com una opció de celebració més divertida en aquestes dates. A partir d’aquí els costums, la decoració, les diferents disfresses terrorífiques, les llaminadures i les ànimes dels morts van començar a competir amb les castanyes i els panellets.
A causa de la influència del Halloween, la Castanyada ha tingut un profund impacte en la seva celebració. En els darrers anys, s’ha anat fusionant una tradició amb l’altra on cada vegada més costa saber realment quina és la catalana. Molts infants relacionen la festa de la castanyada amb viure una festivitat plena de misteri, d’espants, de disfresses totes elles relacionades amb monstres, bruixes, esquelets… oblidant l’autenticitat de la nostra tradició: coure castanyes a la vora del foc, preparant una bona safata de moniatos, fer panellets en família i menjar-nos-els després d’un bon àpat amb els amics… i inclús disfressar-nos per què no de castanyers i castanyeres tot cantant un munt de cançons amb aquesta temàtica. Sembla ser que l’escola actualment hi juga un paper molt important, ja que en la majoria d’elles se segueix celebrant la Castanyada com a tal, allunyant-se de qualsevol relació amb la festivitat de Halloween. En els darrers anys, però, algunes han començat a incloure, sobretot a la part final del dia (a la tarda), el poder anar amb disfresses de Halloween, utilitzant com a justificació, un aspecte a destacar i vivenciar de la cultura d’una de les llengües que també es treballa a les escoles, com és la llengua anglesa.
Mentre algunes persones, sobretot adults i gent gran, continuen defensant les tradicions i els costums de la nostra festa, altres celebren una barreja de les dues festes, buscant unir el millor de les dues tradicions. La Castanyada per fer panellets, menjar castanyes i moniatos, i el Halloween per disfressar-se, menjar llaminadures, decorar la cosa o els espais amb ambient terrorífic…
PARADES DE CASTANYES SITUADES AL CARRER:
A la ciutat de Mataró, fa moltíssims anys, se celebra la castanyada als seus carrers, especialment a la plaça de les Tresses, ja que és una plaça molt cèntrica on passa molta gent i això porta al fet que es pronunciï la festivitat i hi hagi més consumició. On podem trobar parades que venen menjars típics com castanyades torrades i moniatos cuits. El castanyer José Luis Córdoba té una parada, situada a la mateixa plaça, que porta amb el seu pare, des de l’any 1979. I ell afirma que tota la gent que viu a Mataró alguna vegada li ha anat ha comprat una paperina. Temps enrere la gent comprava i consumia molt més, la majoria comprava mig quilo, en canvi, ara la gent només compra un quart de quilo i ja els hi sembla molta quantitat. Tot això ha passat per culpa de la crisi i la inflació, ja que tots els productes han anat pujant de preu. Per aquest motiu la gent ha deixat de consumir tant. Però encara és freqüent veure cues per comprar castanyes el dia de la Castanyada. I moltes famílies ho celebren perquè ho consideren una tradició important de la nostra terra que no s’ha de perdre.
ESTANTERIES DE LES BOTIGUES ÚNICAMENT ESPECIALITZADA EN COMPLEMENTS DE HALLOWEEN:
Tot i això, la festivitat de Halloween no perd terreny, moltes botigues dels diferents pobles i ciutats, sobretot aquelles que s’especialitzen en llaminadures i disfresses, ofereixen al consumidor diferents articles relacionats amb la festivitat. Podem trobar des d’ornaments característics com carabasses amb cares terrorífiques dibuixades, esquelets o teles d’aranya que s’utilitzen per decorar les cases, fins a una àmplia varietat de disfresses que crida l’atenció dels més menuts que volen sortir a la nit a demanar dolços. El sector dels dolços i llaminadures genera molts ingressos amb Halloween, ja que és una tradició en la festivitat regalar dolços als qui venen a demanar-ne a les diferents cases.
CONCURSOS DE DECORACIÓ DE CASES AMB TEMÀTICA DE HALLOWEEN, TÚNELS DEL TERROR I “TRUCO-TRATO”:
Són molts els municipis, que com Madà (Argentona), organitzen un concurs de decoració ambientada amb temàtica terrorífica. Aquest any, van participar unes quaranta cases de les moltes que hi ha, el concurs es va realitzar la mateixa nit de Halloween, el 31 d’octubre, una competició organitzada pels mateixos veïns interessats. El concurs consistia a decorar la casa de la manera més exòtica i terrorífica, i la més original era la que guanyava. S’ha de dir que la gent s’ho prenia molt seriosament i que hi havia cases que realment feien por. A més de dur a terme el concurs de decoració de cases, alhora també duien a terme activitats com el “truco-trato”, on els infants podien recopilar un munt de dolços de tota mena. I l’elaboració de “túnels del terror”, on hi havia veïns que obrien les portes de casa seva perquè la gent pogués gaudir i veure el passatge terrorífic que havien estat creant durant dies abans, de manera completament gratuïta i per tota la gent del veïnat interessada.
Per entendre com la imposició del Halloween ha afectat la manera com els nens i nenes celebren aquesta festa tradicional, ens podem basar segons les respostes dels infants de l’escola GEM d’edats compreses entre 6 i 12 anys. Molts d’ells van compartir que, mentre que les seves famílies encara celebren la Castanyada de la manera tradicional, ells estan més interessats en Halloween. Vestir-se com a esquelets, fantasmes o bruixes és una opció més divertida.
Amb això podem veure de més a prop com viuen els infants aquestes festes tradicionals. La majoria dels infants de l’escola GEM:
Entre els 25 nens i nenes que hi havia aproximadament per classe, només 13 alumnes celebrava la Castanyada, mentre que 18 alumnes només el Halloween. Per altra banda, teníem una gran xifra amb 82 nens i nenes que celebraven les dues tradicions i un altre part més escassa amb 14 nens i nenes que no en celebrava cap de les dues festivitats.
Ara bé, no tothom sembla conforme amb celebrar Halloween, la festa del sucre. Segons Anna P, veïna de Saldes, i mare de dues criatures: “Què estem celebrant una festa divertida i tradicional o la festa del sucre?”.
En un poble molt petit, situat molt a prop del Pedraforca, on se celebren totes les celebracions catalanes amb molta intensitat, un grup d’amics va decidir aquest any, per primera vegada, celebra la festa Halloween, ja que tenien fills i ells els ho demanaven. Una de les mares, la qual no estava molt a favor d’això, va deixar anar les seves filles a fer “truco-trato” per unes 20 cases del mateix barri on vivien. Quan les nenes van tornar a casa, portaven a la bossa més de 300 llaminadures, això va fer reflexionar a la mare, però també a nosaltres mateixes. Què estem celebrant una festa divertida i tradicional o la festa del sucre? (deia la mare).
Si volem seguir festejant la Castanyada i no deixar que es dilueixi a poc a poc, no ha de recaure exclusivament en les escoles catalanes sinó que la responsabilitat comença en l’entorn familiar i en la mateixa societat catalana. Conèixer altres cultures i altres maneres de celebrar una diada concreta que coincideix amb una altra de ben diferent no l’hauria de substituir, en tot cas complementar si s’escau.
Cal seguir mantenint part de la nostra cultura i fer que els més menuts i el que no ho són tant, se l’estimin, la cuidin, la gaudeixin i sobretot la sàpiguen conservar.
