Firmat per Clàudia Castillo
Roger Peycasat va néixer el 1985 i és enginyer electrònic i té un màster en formació del professorat. Ara mateix està treballant a l’escola Gem, com a professor de matemàtiques i juga a vòlei.
Quan et va començar a interessar / agradar el voleibol?
Vaig començar a voleibol als 19 anys. Tenia una nòvia que hi jugava i vaig començar a fer vòlei platja amb ella. Al cap de pocs anys amb uns quants amics vam aconseguir fer un equip de vòlei pista.
En el camp en quina posició jugues normalment? I quina funció té?
Sóc punta i el capità de l’equip. La meva funció al camp és rebre el servei rival i a més remato i bloquejo.
Com consideres la teva relació amb els teus companys d’equip?
Ser capità és un rol semblant al de professor o tutor. Poden recórrer a tu quan tenen alguna dificultat i ets la referència del grup. Un dels pilars de l’equip és que tothom se senti acollit. La confiança que tenim entre nosaltres i amb l’entrenador ens ha fet créixer. És evident que hi ha amistats més fortes que d’altres però aniria de festa amb qualsevol company i si és amb tots, millor!
Deixant l’esport a un costat, amb els teus companys d’equip feu altres activitats?
Amb molts d’ells sí. Ens definim com un equip de poble ja que la majoria som de l’Ametlla del Vallès i rodalies, així que molts caps de setmana alguns de nosaltres anem a sopar i prendre alguna cosa. Tenim com a tradició anar a sopar una pizza molts dimarts després d’entrenar. A més a més col·laborem amb tots els esdeveniments que organitza el club, des de torneigs fins a la barra de la Festa Major!
És difícil compaginar l’esport amb el treball?
Per sort és força senzill, no som un equip professional. Entrenem dos cops per setmana unes dues hores i competim el cap de setmana. Així que hi ha temps per la família, l’oci i la feina de professor.
Alguna vegada t’has replantejat abandonar aquest esport o canviar d’equip?
A dia d’avui encara no m’ho he plantejat. M’agrada aquest esport i tot i que passen els anys, encara em sento bé per poder aportar la meva experiència. Tampoc m’he arribat a plantejar un canvi d’equip. Sempre he estat a gust i estic orgullós de que amb la feina d’any a any haguem arribat tan amunt.
Vas anar a Mallorca a jugar la fase final de segona nacional masculina Grup B. Com vas viure la notícia?
La classificació per aquestes fases no va ser fàcil. Partíem de que ens vam classificar amb pocs punts de la primera fase. Havíem de guanyar els 4 partits que quedaven per classificar-nos i ho vam aconseguir. Moralment això ens va animar molt. Vam arribar doncs a les fases finals catalanes i contra tot pronòstic vam ser campions. Així vam obtenir el bitllet per anar a jugar les fases d’ascens a Mallorca. L’eufòria va ser màxima! Mai havíem aconseguit una fita com aquella!
Quan vau guanyar els diferents partits de Mallorca com et vas sentir?
Un cop van desaparèixer els nervis inicials em vaig sentir molt còmode i tranquil. L’experiència et fa controlar més les emocions durant el partit i alliberar l’estrès un cop ha acabat. Vam començar molt bé i vam arribar a semifinals, que les vam perdre. No va ser un mal partit, però el cansament de tanta activitat en tants pocs dies i la superioritat del rival van ser claus. Ens vam refer i vam guanyar el partit pel tercer i quart lloc.
A l’hora de començar un partit ets una persona optimista o pessimista? Per què?
Tot i que sembli estrany, sempre penso que el rival serà complicat. No crec que sigui pessimista però tinc molt respecte per qui tinc davant. Són jugadors que han treballat tant o més que nosaltres. És aquesta lluita de tu a tu la que em fa treure el millor a cada partit.
Per què voleibol i no un altre esport?
També he jugat molts anys a bàsquet i segueixo jugant encara però més per entreteniment. M’agraden els esports d’equip, aquells que no només tu quedes satisfet del teu esforç, sinó que involucres a més gent i la felicitat és compartida.
