“L’equip és com una segona famíla” assegura Pol Daura, jugador de waterpolo del Quadis CNM
Firmat per Aleix Solés i Aleix Pacareu
Pol Daura, d’Argentona i exalumne de l’escola GEM és un reconegut jugador de waterpolo amb un futur brillant al Quadis CNM. Va ser plata en l’europeu júnior de l’any passat junt amb el seu company d’equip Max Casabella. Va estar becat al CAR de Sant Cugat on va aprendre a créixer en dinàmica d’entrenament, comportament i prevenció de lesions. Va madurar i va preparar-se mental i físicament en la comprensió del joc.
Com que practiques un esport en equip, quines són les tres raons per les quals t’agrada tant formar-hi part?
El millor d’un esport d’equip sempre són els companys. Entrenar cinc hores diàries, fa que acabis formant una segona família i amics que et duraran tota la vida. Amb ells tot és molt més divertit que en un esport individual. La responsabilitat de quedar en bona posició en un torneig, per exemple, no recau tant en tu, sinó en cada un dels jugadors fent-ho més fàcil mentalment. I les derrotes i victòries sempre són millors si es comparteixen. No t’enfonses tant quan perds, ja que ens intentem animar entre tots i, gaudim més quan guanyem perquè sabem el sacrifici i esforç que hem passat junts.
Un tema molt interessant a parlar també seria el de la competició, perquè hi ha cops que et dona molta energia per continuar endavant i d’altres que fa que et sentis derrotat. Què és el que més t’agrada de la competició?
Quan es competeix, tot i que és quan et canses més, tant físicament com mentalment, l’adrenalina i el moment et fan gaudir del que més t’agrada. Encara que sigui un partit molt important no deixa de ser un joc i el principal és passar-t’ho bé. Posar en pràctica tot el que has treballat i que et surti bé és la millor part de competir.
Quina eina mental podries fer servir sota pressió? Pots ser molt bo tècnicament, però mentalment estar fluix. És un aspecte que influeix molt en el rendiment...
Abans de competir sempre hi ha pressió, ja sigui un partit de lliga regular com la final d’un europeu. Tot i això, sempre he cregut que molts cops aquesta pressió se la posa un mateix, tu ets el primer que coneixes les teves capacitats i les vols esprémer al màxim. Visualitzar les jugades i com transformarà al partit et manté segur de tu mateix.
Lligat al tema de la mentalitat a l’hora de jugar parlem de la importància de l’actitud.
Quan et prepares per a un partit molts cops l’actitud forma una gran part del resultat. Una bona actitud et pot fer guanyar, però també et pot fer passar una mala jugada. Mantenir l’esperit guanyador abans, durant i després és fonamental si vols aconseguir el que t’has proposat. Aquesta actitud és la que després a altres àmbits quotidians ens fa ser millors i més eficients a la vida personal.
Què es pot fer per calmar els nervis quan competeixes?
Els nervis són molt necessaris per jugar a waterpolo i en qualsevol esport. Aquests nervis són els que et mantenen alerta i despert per jugar. Hi ha cops que quan en tens molts és difícil controlar-los i pot ser que et sobrepassin, per això estar en un nivell on n’hi hagi suficients és imprescindible.
Jo sempre intento mantenir-los a ratlla escoltant música, menjant xiclet o pensant en les coses que farà la setmana que ve però sempre amb el cap centrat en la competició.
Per curiositat, quin esport triaries si n’haguessis de fer un altre?
Vaig començar de molt petit en aquest món. Amb menys de 6 anys ja començava a tocar una pilota i la veritat és que l’únic moment en què podia provar d’altres esports era a educació física i a l’hora del pati. Sempre m’ha agradat estar dins l’aigua i no creu que m’agradi cap altre esport com agrada el waterpolo, així i tot sempre m’ha agradat el bàsquet i m’ho passa realment bé quan jugo amb els amics.
Per acabar, què t’ha donat l’esport a la vida?
Quan jugues a waterpolo professional i et dediques tant a una cosa en concret vius moltes experiències. La majoria són bones, però també n’hi ha de dolentes. Em quedo amb això, amb tot el que he viscut i el que estic vivint. No només em serveixen per tenir un record sinó que també m’ajuden a créixer com a esportista i com a persona diàriament.
