La Núria, infermera a planta covid, creu que estem lluny de frenar-lo del tot, però espera que la covid-19 acabi com una malaltia recurrent
Firmat per Paula Orquin
La Núria Orquin té 44 anys, viu a Mataró i és infermera. Actualment, treballa en el torn de nit de l’Hospital de Blanes i porta des del primer dia de la pandèmia treballant amb pacients que tenen covid, per tant, ha vist tota l’evolució de la covid-19 des de primera fila.
Núria, portes des de 2020 treballant amb “pacients covid”, com ho vas viure?
La veritat és que malament, no estàvem preparats per a alguna cosa així i va ser molt dur, ja que no sabíem que fer, el material en poc temps se’ns va acabar, no teníem EPI’s i vam haver d’estar setmanes amb bosses de la brossa, per no contagiar-nos. De fet, a mi a Blanes em van contractar justament per només estar a planta covid. El més curiós és que jo i una amiga meva, que treballa a la mateixa planta que jo, som de les úniques que no ens hem contagiat a l’hospital.
Com és el dia a dia de treballar amb pacients amb covid?
És un pacient molt complex i complicat de portar cada dia, però com quasi qualsevol persona amb una malaltia infecciosa, es desestabilitza molt ràpidament i necessita molta més atenció, a més s’afegeix el fet d’haver de portar EPI constantment, que fa que l’assistència sigui més complicada i a vegades més lenta.
Aquests últims mesos ha canviat el nombre d’ingressos per covid respecte a l’inici de la pandèmia?
Definitivament sí, sobretot per Nadal va haver-hi moltíssims casos, fins i tot més que al principi, les UCI’s eren plenes i la majoria dels sanitaris es van anar contagiant, fins al punt d’haver de tornar a recórrer a fer hores extres, va ser com tornar a viure els pitjors moments de la pandèmia, la gent que sobretot ingressa és gent no vacunada, cosa que confirma una vegada més que la vacuna sí que ajuda.
Consideres que s’ha tingut en compte la salut mental dels sanitaris envers la pandèmia?
Al principi va semblar que sí, que molta gent es preocupava per la nostra salut mental però sembla que tothom se n’hagi oblidat i a ningú li importi. En el meu cas, que porto des que ens van confinar el març del 2020 amb pacients amb covid. Al principi no sabia com ajudar-los o què fer, perquè era una malaltia nova i no la coneixíem. Veure morir a molta gent va ser una gran càrrega mental bastant gran per a mi i la majoria del personal de l’hospital.
Tu, com a professional de la salut, què opines de la gent que encara no s’ho pren seriosament
Doncs opino sincerament que és una llàstima, és gent inculta i sobretot, desinformada, la covid és una malaltia infecciosa que existeix, encara que els negacionistes la considerin un refredat, perquè no, no és un refredat, i qualsevol que hagi estat a l’UCI ho sabrà, crec que fins que no ho visquin ells mateixos això, no s’hi adonaran que és real.
Des del teu punt de vista, com creus que avançarà tot aquest tema amb el coronavirus?
Considero que encara no s’han fet prou avenços per frenar-ho completament, i la meva esperança és que acabi com una endèmia, que sigui recurrent, com una grip i que aprenguem a conviure amb aquesta malaltia.
Faries alguna recomanació a la ciutadania?
Si, demanaria a la gent que si us plau es vacuni, que les vacunes funcionen i no s’hi abaixi la guàrdia amb la protecció, que hi ha hagut un relaxament general pel que fa a les mesures individuals de les persones, utilitzeu la mascareta i vigileu amb el contacte físic.
