Més enllà del rosa

No es tracta d'encaixar en un patró, cal ser autèntiques.

Screenshot

S’ha escrit molt aquests dies sobre la sèrie del moment, Adolescence, que destaca el tema de la construcció de la masculinitat a través dels referents que tenen com a infants. Però, i la feminitat? Com es construeix en una societat plena d’expectatives imposades per la societat?

Si ens fixem en el nostre entorn com per exemple a Mataró, cada cop hi ha més centres d’estètica, no és només una moda sinó que també mostra que hi ha una pressió constant perquè les noies ens pintem les ungles per així estar més guapes i complir amb l’estàndard de bellesa. Aquests llocs no són dolents, però poden fer que moltes noies pensem que el nostre valor depèn de l’aspecte físic.

Durant l’adolescència, moltes rebem missatges constants sobre com hem de ser: agradables, simpàtiques, discretes… A més, ens arriben per tot arreu: per les xarxes socials, per la televisió, a casa o fins i tot a l’escola. És molt fàcil acabar pensant que, per ser acceptades, hem de seguir un model amb el que no ens veiem reflexades amb qui som de veritat. 

Un altre problema important és que, moltes vegades es dóna més importància al nostre físic que al que fem o pensem, és a dir que ens cosifiquen. A les xarxes socials com TikTok o Instagram, això es veu clar: els vídeos que es fan més virals són, moltes vegades, els que mostren noies amb cossos que compleixen amb aquestes espectatives que té la societat de nosaltres. Això fa que moltes adolescents ens comparem constantment i acabem sentint-nos malament amb nosaltres mateixes.A més, els referents que apareixen als mitjans o a internet són gairebé sempre iguals: noies joves, primes, blanques i amb un concret estil de vida. Quan no et veus representada, és molt fàcil sentir que no encaixes o que no ets prou.

Per últim, hi ha pocs referents femenins en àmbits com la ciència, l’esport o la política. I si no veiem dones en aquests càrrecs, podem acabar pensant que no són llocs per a nosaltres, i això és injust.

Per tant, que podem fer com a societat per? Doncs, per començar, podem mostrar més tipus de dones i més maneres de ser dona. Dones de diferents edats, cossos, orígens i professions. S’ha de donar visibilitat a dones que triomfen en el món de la ciència, l’art, l’esport o la tecnologia, perquè nosaltres, les dones adolescents, veiem que podem arribar allà on vulguem.

També seria molt útil fer xerrades i activitats als instituts, on les noies puguem parlar obertament del que sentim, del que veiem a les xarxes i de com això ens afecta. És important que puguem pensar per nosaltres mateixes i no només seguint els estereotips. Cadascuna tenim dret a poder viure a la nostre manera, sense pressions. I això només ho aconseguirem si comencem a canviar els missatges que les noies rebem cada dia.