Un mosaic lingüístic; explorant la diversitat d’idiomes a l’escola GEM
Fa uns anys que les llengües majoritàries a l’escola eren el català i el castellà. Ara gràcies a la diversitat cultural, tenim més parlants de diferents llengües. Com a escola es valora plurilingüisme en l’activitat actual a l’escola . T’agradaria saber quantes llengües es parlen a la nostra escola?
Després d’un recull de tots els idiomes que es parlen a l’escola hem arribat a la següent conclusió; Els idiomes més parlats són el català i el castellà.
Però no només comptem amb aquests idiomes sinó que degut a la diversitat dels estudiants, es poden trobar altres llengües com l’àrab, francès i xinès amb un nombre petit nombre de representants.
Si entrem més profundament en la llengua del Marroc, hem descobert que dintre del gran país del nord d’Àfrica, a cada regió parlen dialectes diferents que és fruit de la història, la geografia i les influències culturals que han marcat el país. Les dues llengües oficials són l’àrab i el bereber o (tamazight), tot i que aquestes siguin les oficials hi ha un món de moltes altres llengües que hem anat descobrint. Per començar, tenim l’àrab clàssic o també conegut com a àrab culte, com hem mencionat abans, és la llengua oficial del país, és l’idioma que es fa servir a l’Administració, l’educació i els mitjans de comunicació. En canvi, l’àrab marroquí, també anomenat darija, és la varietat dialectal de l’àrab clàssic en aquest país. És el que es fa servir en la població local de manera col·loquial i agafa préstecs d’altres llengües que estan o han estat presents al Marroc, com per exemple, amazigh, espanyol, en menys mesura el francès i fins i tot l’anglès.
Tot i que l’àrab compta amb un gran nombre de parlants a l’escola, hi ha altres llengües que igualment tenen la seva importància com per exemple el xinès i el francès.
El xinès és una família de llengües que té diversos dialectes parlats a la Xina i altres parts del món. El xinès mandarí és el dialecte més parlat i és l’idioma oficial de la Xina. Utilitza caràcters xinesos per a escriure, que són signes que representen paraules o morfemes. El xinès és conegut per la seva tonalitat, cosa que significa que el significat d’una paraula pot canviar segons el to en el qual es pronunciï. També té una gramàtica i sintaxis distintives en comparació amb idiomes com l’espanyol o l’anglès.
El que fa al francès és un idioma romanç que es va originar a França i s’ha estès a moltes parts del món. És parlat no sols a França, sinó també en països com el Canadà, Bèlgica, Suïssa i algunes nacions africanes.
Fa servir un alfabet similar a l’espanyol, però amb algunes lletres addicionals i accents que li donen un toc distintiu.
En conclusió, la diversitat lingüística a les aules del GEM ens dona l’oportunitat única d’aprendre i entendre el món des de perspectives diferents. Aprendre i comunicar-nos en una varietat de llengües enriqueix la nostra experiència educativa i ens prepara per a un futur globalitzat. Així, el GEM fomenta aquesta rica diversitat lingüística, creant un entorn d’aprenentatge inclusiu i enriquidor per a tots els alumnes.
