Juliana Araujo
Durant el confinament tot es va aturar i també ho va fer l’escalfament global i la contaminació a les ciutats. Al llarg d’aquest període les emissions de CO₂ van disminuir fins a un 5,3% en comparació amb el 2019. Els humans no vam ser els únics que ho vam notar, dofins, cérvols i guineus van recuperar aquells espais que hem convertit en asfalt i el planeta va descansar del ritme frenètic dels humans.
No es pot negar que la COVID-19 va desencadenar una crisi, però com bé va dir Greta Thunberg “el canvi climàtic és la crisi més important a la que s’ha enfrontat la humanitat mai” i no sembla que estiguem reaccionant davant d’aquesta emergència.
Anar amb cotxe, comprar al supermercat, roba nova, menjar ràpid, viatjar… Són actes del nostre dia a dia i un clar sobre el canvi climàtic estem disposats a renunciar als nostres hàbits per a revertir-ho?
Evidentment no. Prova de mirar la teva nevera, quants aliments tens envasats en plàstic? Podries viure sense ells?, i sense desplaçar-te en cotxe cada dia? Reflexiona sobre tots els canvis que hem de fer i la dependència que hem creat cap a certs costums perjudicials per al món.
Quan emmalaltim destinem tots els nostres esforços a recuperar-nos, però quan ho fa casa nostra, el nostre planeta, ignorem la situació. És per això que hem de començar a implementar petites accions com la compra a granel o l’ús de transport públic però també l’educació als infants sobre el fet i la consciència de la importància d’aquesta emergència.
Concloent, no podem afirmar que siguem capaços de renunciar als nostres hàbits, però sí que ens podem comprometre a canviar-ho en un futur i a ser un exemple de canvi i esforç per demostrar que encara no és massa tard a les pròximes generacions.
