És hora de desfer-nos dels estereotips
S’ha escrit molt sobre la sèrie del moment, Adolescents, que posa sobre la taula la construcció de la masculinitat. Aquesta sèrie reflecteix com nens i nenes aprenen a ser homes i dones a partir dels referents que la societat i l’entorn més pròxim els transmeten. A través d’aquests miralls —la pressió estètica, les xarxes socials, les amistats— es van construint identitats i expectatives. Però, què passa amb la feminitat?
Des de la meva perspectiva, em preocupa que, lluny d’avançar cap a una societat més igualitària, les dones estiguem tornant a caure en antics estereotips. Els rols de gènere semblen reforçar-se a través de nous canals com les xarxes socials, on es promou una imatge molt concreta de la dona: prima, maquillada, ben pentinada, amb les ungles fetes, vestida a la moda…
Un àmbit especialment preocupant és l’esport. Les dones que practiquen activitats físiques sovint són vistes com a poc femenines, se les critica per mostrar caràcter o per no maquillar-se. En ple segle XXI, la societat espera que una dona sigui dolça, delicada i que es cuidi. Aquesta mirada no només limita sinó que també agredeix.
Les relacions afectives tampoc escapen a aquesta construcció. Encara s’espera que l’home prengui la iniciativa. La dona, en canvi, continua veient referents que l’ educada per agradar, per ser desitjada i aquests patrons continuen.
Personalment, he tingut la sort de tenir referents familiars i esportistes que m’han ensenyat que ser dona no vol dir seguir cap manual. No cal deixar de ser una mateixa per sentir-se acceptada. El missatge és clar: ningú ha de dir-te com vestir-te, com parlar o com comportar-te. Ser dona vol dir tenir la llibertat de construir-se tal com una és, sense por ni vergonya.
