Com a adolescent de gairebé divuit anys, he conegut diferents tipus de models de com ha de ser un home. Models que m’han mostrat les xarxes socials, però també el meu entorn d’amics. Aquests referents condicionen com un va construint la imatge de l’adult.
Un dels aspectes que més em van limitar com a persona, a través de les xarxes socials i també reforçat pels meus amics, va ser el fet de creure que un home no ha de plorar. Sortosament, ara veig “plorar” com una alliberació i expressió d’una emoció, però durant molt de temps ho vaig viure com un símbol de debilitat i, si plorava, em sentia dir “nena” o “maricó/marica”.
Vinculat a aquest punt, trobo una relació directa amb el fet que també es presenta l’home com una persona que, si manifesta o expressa molts sentiments o emocions, rep comentaris explícits o indirectes dels seus amics que “sembla homosexual”. Òbviament, no totes les persones que m’he trobat a la vida han tingut aquest pensament, però això, per a mi, reflecteix com avui dia el fet que un home plori es continua veient com un tema tabú entre els homes, tenint un impacte en la salut mental i inculcant la idea que està malament parlar del que sentim.
Un altre punt és com se celebra entre amics “tirar-se una dona”, posant-la en un lloc de trofeu o assoliment, menyspreant la persona i faltant-li al respecte. He vist com amics compartien fotos que comprometien la privacitat de les dones, i quan expressaves el teu rebuig en veu alta, et responien amb l’insult “ets gai”.
Com a últim punt, un fet que he pogut viure tota la meva vida és el de com l’home que practica qualsevol disciplina artística és vist com poc masculí o com una persona gai. Aquest pensament, superficialment, no té res de dolent; el problema és que la majoria de la gent que vincula les disciplines o activitats artístiques amb la sexualitat ho fa de manera discriminatòria. Fa anys que faig teatre i, des que vaig començar, he tingut la mala sort de tenir “amics” que sempre feien comentaris d’aquest tipus, o que, quan ens barallàvem, m’insultaven amb aquesta qüestió.
La masculinitat és un concepte que s’hauria de reconstruir, ja que molts referents del que es presenta com a masculinitat no responen a la realitat.
