Com ho he viscut jo?
Ariadna Duran
La pandèmia que va provocar la COVID-19, ens confinar a les nostres cases i amb restriccions durant dos anys. Aquest mètode per evitar la propagació del covid, va provocar un gran impacte en la salut mental de moltíssimes persones.
Jo tenia 13 anys quan vaig sentir parlar de la COVID-19 per primera vegada. La COVID em semblava la millor excusa per poder faltar a classe, per tant, quan ens van confinar, em vaig alegrar tant com ho van fer la resta dels meus companys de classe. Era una adolescent que havia de quedar-me tancada a casa amb la meva família durant 2 setmanes, però aquestes dues setmanes es van acabar convertint en un mes, dos mesos, tres mesos, etc. Per a mi, va ser molt dur haver-me de quedar a casa tancada sense l’oportunitat de poder socialitzar amb ningú, cosa que em va provocar molta ansietat.
Ara, parlant també com a persona amb ansietat diagnosticada per professionals, la meva ansietat va augmentar molt durant els temps de quarantena: hi havia dies que no podia aixecar-me del llit perquè no tenia prou forces. Això que em passava a mi, li va passar a milers de persones més i amb casos més forts o lleus. La quarantena va provocar episodis depressius, quadres d’ansietat, mesos amb insomni i estrès posttraumàtic a incomptable gent, més de la que mai ens podríem haver arribat a imaginar.
El problema per la gent que podia permetre’s una clínica psicològica privada, era que els psicòlegs havien tancat, al igual que moltes empreses, i només podies fer visites online, però clar, hi havia una diferencia descomunal entre una visita online a una visita presencial.
I la gent que no podia pagar un psicòleg per una clínica privada? Aquestes persones no tenien el recolzament professional de ningú, se sentien sols, i van ser els que van sortir més malparats.
El que vull dir és que la COVID-19 no ens ho ha posat gens fàcil, però ara vull expressar que no esteu sols, si sentiu que esteu malament, no tingueu por a demanar ajuda.
