Jugar a l’hora del pati en temps de covid

37 views

Enguany els jocs del pati han canviat molt respecte anys anteriors. La dinàmica i la distribució del pati s’han modificat per tenir el menor contagi aplicant les mesures necessàries   

Hem realitzat una enquesta a diferents alumnes d’edats variades per poder conèixer les seves opinions. Ens han manifestat que tot ha canviat molt, tot és completament diferent, ja que han de portar mascareta i mantenir la distància entre companys i, a més a més, han d’estar separats per classes i cursos. Però això els ha aportat més confiança entre companys i han estat amb persones que potser mai no hi havien parlat, és a dir; s’han conegut millor entre els companys de la classe.

Seguidament ens han explicat les alternatives que han trobat a l’hora del pati per poder jugar respectant les normes de seguretat, ja que no poden utilitzar pilotes. Juguen a jocs de córrer o d’empaitar-se, com el “pica paret” o la “pesta negra”. O senzillament s’asseuen, parlen o ballen. Tot això amb la mascareta.

Finalment els hem preguntat com se senten sense poder tenir contacte amb els companys i amb espais més acotats. Ens han explicat que a vegades s’avorreixen una mica, però acaben trobant coses per fer. Al principi era més estrany, però s’han acabat acostumant.

En resum han dit que no és òptim, és clar, però que n’han tret coses bones: per exemple, ja no es barallen tant en el tema del futbol, que era on més conflictes es creaven.

A continuació us suggerim  una sèrie de diferents jocs que es poden realitzar amb totes les mesures covid:

  • El pistoler és un joc que consisteix a fer un cercle i dintre al centre ha d’haver-hi una persona que serà el pistoler. Aquesta persona és l’encarregat d’apuntar a un dels integrants del cercle i seguidament dir: pum! Quan això passi, el que ha estat assenyalat haurà d’ajupir-se i els jugadors que estan al seu costat hauran de dir el nom del contrincant. El primer que el digui guanyarà, i l’altre s’haurà d’ajupir. La dinàmica del joc és així fins que només quedin dos rivals. Per saber el guanyador es posaran esquena amb esquena, donaran tres passes i, en girar-se, diran el nom de l’altre i el que primer ho digui guanyarà.
  • Mímica és un joc per gaudir i riure tots plegats. Aquest joc consisteix a fer que una persona es posi davant els seus companys hi faci una interpretació d’un animal, un esport, una professió, d’entre altres temes. La persona que acaba endevinant-ho, és el següent que farà la interpretació.

Aquest joc és una manera de passar l’hora del pati de manera divertida utilitzant totes les mesures  per prevenir contagis.

  • El director d’orquestra: Cal fer un cercle. Un dels jugadors haurà d’apartar-se un minut. Llavors, la resta de l’equip triarà a una persona que serà el director d’orquestra en aquesta ronda i al qual hauran d’imitar durant una estona, tant si aplaudeix o decideix moure els braços.

Una vegada que comenci el joc, el que es troba fora del cercle haurà d’observar la situació i determinar qui està dirigint els moviments.

Redactors juniors

  • Català Hola! Em dic Clàudia Lozano, tinc 15 anys hi visc a Mataró. M’agrada molt la gimnàstica artística i escriure perquè m’alliberen i em destensa dels meus pensaments i la meva ira. Em passaria tot el dia amb els meus auriculars escoltant música i desconnectant o bé passant moments amb les persones que estimo. Em considero una persona molt tranquil·la però tot i això quan tinc confiança amb les persones no paro mai de parlar. En un futur em voldria dedicar de professora de primària perquè m'agrada molt els nens i ensenyar però per altra banda m'apassiona el món dels audiovisuals i les noves tecnologies per això crec que aquest projecte pot ser un impuls i una oportunitat molt gran per aprofitar el màxim els coneixements i les experiències dels altres i conèixer tots els àmbits relacionats amb el periodisme. Castellano ¡Hola! Me llamo Clàudia Lozano, tengo 15 años y vivo en Mataró. Me gusta mucho la gimnasia artística y escribir porque me liberan y me destensan de mis pensamientos y mi ira. Me pasaría todo el día con mis auriculares escuchando música y desconectando o bien pasando momentos con las personas a las que amo. Me considero una persona muy tranquila pero aun así cuando tengo confianza con las personas no paró nunca de hablar. En un futuro me gustaría dedicarme de profesora de primaria porque me gusta mucho los niños y enseñar pero por otro lado me apasiona el mundo de los audiovisuales y las nuevas tecnologías por eso creo que este proyecto puede ser un impulso y una oportunidad muy grande para aprovechar el máximo los conocimientos y las experiencias de los otros y conocer todos los ámbitos relacionados con el periodismo. English Hello! My name is Clàudia Lozano, I am 15 years old and I live in Mataró. I really like artistic gymnastics and writing because they relax and release me from my thoughts and anger. I would spend all day with my headphones listening to music and disconnecting or spending time with the people I love. I consider myself a very calm person but even so when I have confidence with people, he never stopped talking. In the future I would like to dedicated a primary school teacher because I really like children and teaching but on the other hand I am passionate about the world of audiovisuals and new technologies that is why I believe that this project can be a boost and a very great opportunity to take advantage the maximum knowledge and experiences of others and know all areas related to journalism.

  • ESP Soy Salma Hernández Sekouri, nací en Barcelona un 6 de junio del 2005, tengo 15 años. Me gusta correr, sobre todo cuando estoy enojada o molesta, me ayuda a soltar toda la ira. Me agrada leer para desconectar, para estar en un mundo paralelo al mío. Disfruto saliendo en bicicleta con mi padre. Cocino para entretenerme, me gusta la música en general, pero sobre todo la música de los 80’ y los 90’. Mis canciones favoritas son Losing my religion, de Rem y Sultans of swing, de Dire Straits. Podría pasarme el día con mis auriculares escuchando música. También me agrada escribir, y me apetece aprender sobre esto y descubrir si en un futuro podría dedicarme a ello, aunque no tengo muy claro que quiero hacer. Y estas son las cosas que me gustan, pero… ¿Quién soy yo? Es una pregunta un tanto complicada, soy esa chica que puede parecer un tanto seria al principio, pero si me conoces soy totalmente lo contrario, siempre estoy riendo y charlando, desde pequeña he sido una niña alegre, siempre corría de un lado hacia otro, saltando, bailando, cantando... Soy esa chica que puede parecer fuerte, pero soy muy sensible. Soy una persona que siempre da todo de ella por la gente a la que quiere. Soy muy trabajadora, si quiero algo, lucharé hasta conseguirlo. Y esta es quien soy yo, aunque aun me queda mucho por aprender y mejorar. CAT Sóc la Salma Hernández Sekouri, vaig néixer a Barcelona un 6 de juny de l'any 2005, tinc 15 anys. M'agrada córrer, sobretot quan estic enfadada o molesta, m'ajuda a deixar anar tota la ira. M'agrada llegir per desconnectar, per estar en un món paral·lel almeu. Disfruto sortint en bicicleta amb el meu pare. Cuino per entretenir-me, m'agrada la música en general, però sobretot la música dels 80 'i els 90'. Les meves cançons preferides són Losing my religion, de Rem i Sultans of swing, de Dire Straits. Podria passar-me el dia amb els meus auriculars escoltant música. També m'agrada escriure, i em ve de gust aprendre sobre això i descobrir si en un futur podría dedicar-me, encara que no tinc molt clar que vull fer. I aquestes són les coses que m'agraden, però ... Qui sóc jo? És una pregunta una mica complicada, sóc aquella noia que pot semblar un tant seriosa al principi, però si em coneixes sóc totalment el contrari, sempre estic rient i xerrant, des de petita he estat una nena alegre, sempre corria d'un costat cap a un altre, saltant, ballant, cantant... Sóc aquella noia que pot semblar forta, però sóc molt sensible. Sóc una persona que sempre dóna tot d'ella per la gent a la que estima. Sóc molt treballadora, si vull alguna cosa, lluitaré fins aconseguir-ho. I aquesta sóc jo, tot i que encara em queda molt per aprendre i millorar. ENG I am Salma Hernández Sekouri, I was born in Barcelona on sixth June 2005. I am 15 years old. I like running, especially when I am annoyed or upset; it helps me to release the anger I feel. I like reading in order to disconnect and at the same time to live in a parallel world to mine. I enjoy cycling with my father. Cooking is an interesting entertainment to me. Generally I like listening to music, especially that of the 80's and 90’s. My favourite songs are: “Losing my religion by REM” and “Sultans of Swing by Dire Straits”; I can spend the whole day listening to music with my headphones. I also like to write and I want to learn about it and find out I wantto bé a writer in the future, although I am not very clear about what I want to do. These are the things that I like to do, but as for the question, who am I? It’s a bit complicated to answer. I am that kind of girl who appears, at first sight, to be somehow a serious person, but if you get to know me better, you would realise that I am totally the contrary of that first impression. Most of the time, I am laughing and talking, since child, I was a happy girl, moving and running from one side to another, jumping, dancing, and singing. Apparently, I may appear to be a very strong girl, but I consider myself a very sensitive person instead. Besides, I am that kind of person who gives her all for the people I love. I am a hardworking girl, and when it comes to something that I like and want, I will fight and do whatever is possible to achieve it. This is who I am, though I know that I have to many things more to learn and many others to improve.

  • Estudiante. Me gusta la fotografía y también me gusta leer.

close

El més recent