Entrevistem a Marta Bach, waterpolista olímpica

a Actualitat/Esports

Avui tenim el plaer d’entrevistar la Marta Bach, ex-alumna de l’escola GEM que ha fet carrera en el món de l’esport, concretament com a jugadora de waterpolo

  • Recordes com va ser el teu pas per l’escola Gem? 

Si, jo sempre he dit que tinc un record molt bonic de la meva etapa escolar, perquè m’ho vaig passar molt bé. Les festes tradicionals del Gem: el carnestoltes, el Nadal, la castanyada… Són coses que sempre recordo perquè eren activitats que només fèiem els del Gem i, a més, ho sentiem molt, i les altres escoles no ho feien. Aquests són els records que  m’emporto. 

  • Recordes alguna anècdota en concret del Gem? 

Recordo moltes hores jugant a la taula rodona. Com a anècdota recordo que quan arribava tard juntament amb la meva amiga Berta Carreras ens demenàvem que ens esperessim allà i per nosaltres era un moment especial que aprofitàvem per xerrar.

  • A quina edat vas començar a jugar a waterpolo? 

Vaig començar a jugar als 8-9 anys. Jo  feia natació però el meu germà gran feia waterpolo i ho vaig provar tot fent el salt a un esport d’equip. 

  • Per què vas escollir aquest esport? 

Perquè des de sempre he estat del “món de l’aigua”, la resta no se’m donava massa bé. Vaig haver de fer natació per dolor d’esquena però l’esport individual no m’acabava de fer el pes i el waterpolo tenia tots els requisits que desitjava: l’aigua i l’esport en equip.

  • Com va ser la vostra reacció al saber que participarieu als Jocs Olímpics? 

Va ser una passada perquè jo era molt jove en els primers Jocs Olímpics, només tenia 19 anys. I quan vam anar al preolímpic, anàvem a totes però sabíem que erem un equip molt jove. Posteriorment van venir molts nervis perquè només hi podien anar 13 persones i l’equip era de 18-19 persones. Vaig haver d’entrenar moltíssim i estar al 100% i intentar donar-ho tot per entrar en aquest equip de tretze. I un cop hi vaig ser va ser un somni fet realitat.

  • Com vau preparar els Jocs Olímpics? Quines van ser les teves sensacions?  

L’any de Londres va ser molt diferent de l’any de Río perquè el primer any va ser la novetat. La preparació va ser dura però ens feia tanta il.lusió que ho compensava tot. Va ser molt intens, entrenaments molt durs, molts viatges per Hongria, Itàlia, Gran Bretanya… El segon any, el de Río, com que  teníem la pressió d’haver participat ja en uns jocs, recordo aquell estiu molt dur. Entrenàvem moltes hores  i teníem una mica més de pressió, la il.lusió  hi era per descomptat. I ara per Tokyo estem entrenant, però amb tot això del coronavirus no sé com serà, però de ben segur caldrà molt d’esforç. 

  • Els teus pares sempre et van acompanyar en la decisió de dedicar-te professionalment a jugar a waterpolo? 

Si, els meus pares sempre m’han recolzat, però a la vegada m’han fet tocar de peus a terra i per molt que el waterpolo m’anés molt bé mai han desatès els meus estudis. Crec que la formació és un mínim que hem de tenir i a mi  m’ha anat molt bé estudiar. Estudiar ha estat un aspecte diferent al waterpolo i els meus pares sempre m’han recolzat. Quan em pregunten pels meus pares, sempre dic que ells han fet de pares i no d’entrenadors ni de mestres. Sempre m’han acompanyat i ajudat a prendre decisions, com ara deixar el Gem per entrar al CAR. Per mi va ser una decisió molt important, tenia quize anys. Els meus pares sempre els he tingut darrere i m’han acompanyat per tot arreu.

  • Com portes no poder entrenar ara? 

Per sort les jugadores de la selecció portem una setmana i mitja quasi dues entrenant. Però hi ha hagut moments de tot. L’aigua és el meu dia a dia i el fet  de no poder tirar-me a una piscina durant quasi 60 dies ha estat dur. Tot i això he aprofitat per descansar, llegir, acabar coses pendents… 

  • Creus que la tornada serà dura?

Serà difícil perquè el cos ha perdut moltíssim però tenim molt de temps per preparar-nos, ha de ser progressiu. El primer dia que ens vam tirar a l’aigua després del confinament va ser molt especial i amb moltes ganes.

  • Quins consells donaries a una persona que sommïï arribar tant lluny?

El que li diria és que somiés,  jo en el meu moment també vaig somiar molt, però que lluités al 100% amb aquesta il.lusió ja que qualsevol sacrifici té la seva recompensa.

(Català) Em dic Xènia Paredes Pi, tinc quinze anys, sóc una alumna que cursa 4t d’ESO al GEM, participo al GemCom i visc a Mataró. Sóc una persona molt curiosa amb la majoria de coses, sóc treballadora, responsable, sobretot una persona molt sensible, però bastant maniàtica en alguns aspectes. Faig volei a Vilassar i entre d’altres és el que més m’agrada fer, ja que, és el meu esport preferit. Jugo a volei des dels vuit anys i vaig començar aquí a Mataró i l’any passat vaig anar a Vilassar. M’agrada bastant llegir, sobretot la poesia, lectures de romanticisme, d’acció... Per les pel·lícules m'entretenen i m’agraden més o menys els mateixos gèneres però sobretot de por. Escoltar música i escriure, que és una cosa que m’agrada molt i reflexionar sobre qualsevol tema, són dos dels meus hobbies. Per contactar: xenia.paredes@gmail.com

(Castellano) Me llamo Xènia Paredes Pi, tengo quince años, soy una alumna que está cursando 4t de la ESO en el GEM, formo parte del proyecto GemCom y vivo en Mataró. Soy una persona muy curiosa con la mayoría de cosas, soy trabajadora, responsable, sobretodo una persona muy sensible, familiar, pero bastante maniática ens algunos aspectos. Hago voley en Vilassar y entre otras cosas, es lo que más me gusta hacer, es mi deporte favorito. Juego a voley desde los ocho años y empecé aquí en Mataró y el año pasado fui a Vilassar. Me gusta bastante leer, sobretodo poesía, lecturas de romanticismo, de acción… Para las películas me entretienen y me gustan más o menos los mismos géneros, pero sobretodo de miedo. Escuchar música y escribir, que es una cosa que me gusta mucho y reflexionar sobre cualquier tema, son dos de mis hobbies. Para contactar: xenia.paredes@gmail.com

(English) My name is Xènia Paredes Pi, I’m fifteen years old, I’m a student who is studying 4t of ESO in GEM, I’m part of the GemCom project and I live in Mataró. I’m a very curious person with most things, I’m hardworking, responsible, very sensitive, familiar, but quite maniacal in some aspects. I play volleyball in Vilassar and among other things, it is what I most like to do, it is my favorite sport. I play volleyball since I was eight years old and I started here in Mataró and last year I went to Vilassar. I like read, especially poetry, readings of romanticism, of action... For the movies they entertain me and I like more or less the same genres, but especially fear. Listening to music and writing, which is something I like very much and reflect on any subject, are two of my hobbies.