Àfrica: desplaçar-se per sobreviure

a Opinem

El continent africà és un dels més afectats pels conflictes armats i un clima extrem

A l’Àfrica hi viuen més de 1.200 milions de persones a 54 països. És el segon continent més gran del món i compta amb una gran riquesa natural.

Alguns països africans són molt rics en petroli, com el Gabon i Algèria, mentre que n’hi ha d’altres que tenen grans reserves de minerals molt preuats com el coltan(necessari per fabricar qualsevol dispositiu electrònic) o els diamants.

Però, malgrat aquesta riquesa, milions d’africans depenen de l’ajuda humanitària per sobreviure. Els 10 països més pobres del món són de l’Àfrica.

Les guerres, els conflictes armats, els desastres naturals i la sequera obliguen milions de persones a fugir de casa seva i buscar refugi on sigui.

Un clima extrem

Tot i que hi ha zones que són molt fèrtils, com la vall del Rift, a l’Àfrica hi predominen els deserts i les temperatures extremes que dificulten el cultiu d’aliments.

Les fortes sequeres poden resultar mortals per a milers de persones, que depenen d’unes collites molt migrades. Segons un informe de les Nacions Unides, hi ha 31 països africans que necessiten ajut alimentari extern.

Aquestes situacions climatològiques extremes empitjoren amb l’escalfament globali l’arribada de desastres naturals com el cicló Adai, que ha inundat ciutats senceres i ha deixat sense casa milions de persones.

A més a més, els conflictes armats i l’explotació de recursos naturals també han agreujat la desertificació de moltes terres, que ara ja és impossible conrear.

Un continent assolat per la guerra

Es calcula que a l’Àfrica hi ha una vintena de conflictes actius: guerres civils, enfrontaments tribals, grups terroristes com Boko Haram… La violència i la inestabilitat política són un entrebanc per al desenvolupament d’un país.

Els efectes de la guerra no són només la violència i la pèrdua de vides humanes. Els enfrontaments també impedeixen que la gent pugui tenir una vida normal: treballar, anar a col·legi, tenir una casa.

A més a més, la manca d’eines i infraestructures per engegar un negoci o la distribució desigual dels recursos naturals augmenten la pobresa.

Finalment, la situació de fam i desnutrició és crítica a diverses regions, on els combatents cremen les collites o impedeixen l’arribada d’ajuda humanitària com a pressió contra la població.

El Sudan del Sud es va independitzar el 2011. És un país molt ric en petroli, però la guerra civil ha provocat el desplaçament en massa de la població, que depèn sobretot de l’ajuda humanitària. (Albert Gonzalez Farran / AFP)

L’origen de la desigualtat

A principis de 1800, les principals potències europees van desembarcar al continent africà a la recerca de matèries primeres per enriquir-se i expandir els seus dominis: va ser l’inici de la colonització de l’Àfrica.

El procés de descolonització va començar després de la Primera Guerra Mundial (1914-1919), quan els països europeus havien de recuperar-se de les conseqüències de la guerra. Però el mal a l’Àfrica ja estava fet.

Durant els processos d’independència, molts pobles i ètnies van quedar separats per fronteres fictícies dibuixades amb regla pels europeus. Aquesta separació va donar origen a conflictes armats entre bàndols que encara avui lluiten per controlar les terres i els seus recursos.

La desigualtat entre colonitzadors i colonitzats s’ha mantingut fins avui, en què moltes companyies europees continuen fent negocis a l’Àfrica sense que el continent se’n beneficiï directament.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*